Domingo, 06 Junio 2021 21:05

La perfecciò i el Qi

Compartir con:

El següent article va ser escrit pel mestre Michael Chung de QiGong (Txikung), a qui vaig conèixer el 1992, a la ciutat de Taipei (Taiwan), on vaig aprendre el sistema de QiGong del Núvol Porpra “Dze Iuan”.

“Bruce Lee va perseguir durant tota la seva vida la perfecció, fins a tal punt que va esgotar la seva energia vital. Si hom no sap equilibrar i preservar la seva energia Qi (Txi), mai aconseguirà fer alguna cosa en aquest món sense que perjudiqui la seva salut”.

En un episodi sobre temes mèdics, de la sèrie de televisió de Taiwan “St. Elsewhere”, van entrevistar una doctora xinesa que havia utilitzat la medicina erròniament causant la mort d’un nadó. Aquesta dura experiència li va produir un xoc psicològic que va arrossegar durant molt de temps. La causa del seu error professional va ser, també, la cerca de la perfecció.

A l’entrevista, van explicar que la doctora es va graduar la primera de la seva promoció a la Universitat de Taipei i que la seva carrera va seguir una trajectòria professional d’èxits. Des que va començar a exercir la seva professió, va aconseguir nombrosos premis i, al llarg de la seva vida professional, va pensar que sempre seria igual, però no va anar així. Durant l’entrevista televisada va explicar que havia trobat una manera de perdonar-se a si mateixa a través de l’amor i la bondat cap als altres, podent així alliberar-se del remordiment que aquella experiència li va produir.

En la medicina tradicional xinesa, la manera de diagnosticar i tractar un pacient és molt diferent de l’enfocament que té la medicina occidental. Per exemple, algunes malalties mentals que en la medicina xinesa no són contemplades de manera seriosa, als metges occidentals els pot semblar un greu problema per al pacient i de difícil tractament. La diferència resideix principalment en què els conceptes bàsics de diagnòstic i tractament són molt diferents.

La medicina occidental sol diagnosticar per a aplicar un sol mètode de tractament. Per exemple, per a un mal de cap, sol aplicar un medicament local per curar aquest símptoma i la prescripció sol ser simptomàtica, emprant productes químics sintetitzats, els quals, si es prenen en una dosi errònia, poden causar seriosos problemes.

Tornant al principi, Bruce Lee creia en la medicina occidental i per això mai va sospitar que tingués algun problema de salut, pensant sempre que es trobava en plena forma física. De fet, els metges li deien que la seva forma física era molt millor en el moment present que quan era més jove. I encara que ell intuïa que alguna cosa no anava bé en el seu cos, els metges li van assegurar que tot estava correcte.

En els últims dies de la seva vida, li van aparèixer alguns senyals de la seva malaltia. Per exemple, de sobte es marejava durant els rodatges de les seves pel·lícules. Va anar als millors hospitals d’Hong Kong i dels Estat Units i sempre li van assegurar, malgrat tot, que la seva salut era bona.

Una de les causes de la seva mort va ser la reacció química que li van produir uns medicaments que li van prescriure per a aquests símptomes locals. Aquests medicaments li van causar una reacció química en el cervell i, com a conseqüència, una certa epilèpsia i dolors molt forts de cap. Si Bruce Lee hagués cregut més en la medicina tradicional xinesa, li hauria resultat més fàcil saber que alguna cosa anava malament i com poder controlar la seva malaltia.

Com tothom sap, Bruce Lee ha estat un dels actors més populars de pel·lícules de Kung Fu i un gran artista marcial a la Xina. A les seves pel·lícules, es podia veure que sabia de budisme Chan (Zen) i del Tao. No obstant això, potser hauria hagut d’instruir-se una mica més en alguns dels principis del Tao o del concepte del Qi (Txi) per a conèixer millor aquests temes.

Tant Bruce Lee com l’esmentada doctora xinesa van ser molt perfeccionistes en tot el que va fer i posaven en això la màxima obstinació. Quan Bruce Lee practicava Kung Fu, sentia que  havia de mantenir-se en la més alta forma física i, mentre rodava pel·lícules, utilitzava elèctrodes com a mesura de reforç del seu entrenament per a enfortir-se. Aquests instruments, encara que no feien mal al seu cos, sí que anaven esgotant la seva energia vital Qi (Txi).

Bruce Lee va escriure guions, va dirigir la càmera, va ser actor, director i a més va intentar ser el seu propi agent comercial. Volia ser el millor. Quan va parlar amb la Warner Brothers de la seva última pel·lícula, va mostrar un fort sentit perfeccionista. També sentia la responsabilitat enorme de projectar una bona imatge de la Xina a Occident. Per exemple, en algunes de les seves pel·lícules va deixar clar que els xinesos ja no eren aquells homes malaltissos d’Àsia, perquè, després de les guerres de l’opi del s.XIX, molts xinesos van tenir complexos psicològics d’inferioritat. Bruce Lee, que va poder ser una víctima més, va intentar canviar aquesta imatge dels xinesos utilitzant totes les seves habilitats físiques i la seva energia per a combatre-la.

El destí de les nacions té molta relació amb el moviment de la energia Qi (Txi). Per exemple, quan la República Popular de la Xina va a començar a obrir-se més a occident, es van desencadenar canvis fora i dins del país, un d’ells van ser les protestes del 4 de juny de 1989, a la plaça de Tiananmen.

Després del moviment estudiantil del 4 de juny, molta gent d’Hong Kong i Taiwan van emigrar a l’estranger amb l’objectiu de trobar unes condicions de vida més estables. Els canvis o el moviment del Qi (Txi), tal com l’entenen els xinesos, estaven fluctuant molt en aquesta època.

La gent gran de la Xina o la d’èpoques passades, sempre ha sabut acceptar o assumir les responsabilitats del moment que els ha tocat viure i no solien eludir-les. Avui dia, la gent utilitza tots els seus mitjans i recursos per a protegir-se i enfortir-se a si mateixos, enlloc d’intentar entendre la situació i el moment.

Per exemple, si els estudiants del 4 de juny haguessin estat més intel·ligents i savis, no haurien utilitzat la seva vida com un joc. Si haguessin conegut l’estratègia de Mao Tse Tung (el seu rival) s’haurien adonat de com era el seu sistema d’organització (“quan l’enemic avança, hem de retirar-nos i quan aquest es retira, avancem nosaltres”) i haurien sabut que hi ha un temps per negociar i un altre per lluitar, sense donar-li a l’enemic una excusa o raó per a suprimir-los. Si els estudiants haguessin conegut aquestes estratègies, els líders conservadors del partit comunista no haurien trobat una excusa per a eliminar-los.

A Taiwan, el partir del Progrés Democràtic es va comportar d’igual forma i quan va tenir la possibilitat d’actuar, va intentar acabar amb el Komintang (Partit Nacional de la Xina). Aquesta no és la manera d’actuar dels responsables d’un país, creant el caos. A partir de llavors, molts ciutadans de Taiwan opinen que no és un país estable i intenten emigrar a altres llocs.

A l’actualitat, enmig d’una pandèmia mundial produïda pel COVID, moltes persones es refugien en si mateixes en comptes de compartir i ajudar als altres. Aquests canvis i moviments del Chi, fan que la persona se senti desorientada i confusa, sense saber on anar i què fer.

 Si la nostra vida, societat i política són estables, el nostre Qi (Txi) també serà més estable i podrem ser més feliços. Si per contra l’entorn i l’ambient són molt confusos i sense control, com en l’actualitat, haurem de reforçar el nostre univers interior per a equilibrar-lo. Si coneixem bé l’essència del QiGong (Txikung) i la seva pràctica, podrem equilibrar-nos i enfortir-nos sense que l’entorn ens afecti tant i mantenir l’equilibri interior.

Per a la cultura xinesa, si es busca la perfecció, és imprudent perseverar constantment, ja que tot està subjecte al canvi en el temps i l’espai. No és bo utilitzar massa energia física o mental en aquesta consecució, perquè la perfecció en tot no ens farà millors persones. Un savi veritable mai intentarà exposar o revelar la veritat més profunda. Hi ha una expressió xinesa que diu: “No és tan fàcil comportar-se com un ximple”.

No cal malgastar el nostre Qi Txi). Hem de preservar-ho per als assumptes més importants i no malgastar-ho en assumptes trivials. Podem perseguir la perfecció però sense gastar massa energia i hem de canviar la nostra manera de buscar-la en comptes d’insistir en el nostre propi camí de manera egoista.

 

Autor: Michael Chung

Traducció i adaptació: Sebastián González